lahaine.org
Països Catalans :: 26/06/2007

A 3 años del asesinato de Cano Verdejo, concentración en "La Modelo". Sábado 30, 12h

Info Barcelona

El 17 de Junio se cumplieron 3 años desde que Antonio Cano Verdejo fue asesinado por el Estado en la cárcel "La Modelo". Desde la asamblea de apoyo a presxs en lucha de Cataluña os convocamos a una concentración para que el asesinato no caiga en el olvido a las 12 h, en las puertas de este centro de exterminio. Posteriormente se celebrarán unas jornadas anticarcelarias en el CSO La Farga ( Sants).

Comunicado:

JOSE ANTONIO CANO VERDEJO NO OBLIDEM!!!!
UNA MORT A LA PRESó ÉS UN CRIM D’ESTAT!!!!

Va ser el 17 de Juny del Fotut 2004 quan el nostre company JOSE ANTONIO CANO VERDEJO va ser assassinat en aquesta presó Model de Barcelona. ELLS EN DIUEN SUÏCIDI, NOSALTRES ASSASSINAT!

Si, el mateix any en que Barcelona es va lluïr de gloria amb l’anomenat "Forum de les cultures". Aquell "Forum" del cinisme, de l’hipocresia i de la corrupció que, l’aleshores alcalde de Barcelona i avui Ministre d’Indústria, es va treure de la màniga guanyant-se el sobrenom de Joan Clos Van Dam. Aquell any en que ell i varis polítics corruptes partidaris d’aquella megalomania consumista varen ser acusats d’estafa per un tribunal dels Estats Units. En que la participació del Tibet va ser marginada pel joc brut que l’Ajuntament va acceptar de l’imperialisme genocida Xinès. Les nombroses protestes populars que va aixecar aquell "Forum" varen ser durament reprimides, però tot i la seva hipocresia alguns presos varen poder fugar-se durant una sortida que pretenia netejar la imatge del Sistema Penitenciari. I un llarg etcètera de fets més que ens varen omplir la memòria de vergonya. Però com a persones sensibles amb la realitat penitenciària, avui ens reunim per recordar un fet que ens va sacsejar en lo més profund i que, tal i com els anteriors, va marcar un abans i un després en la vida de totes nosaltres.

Aquell any el nostre company JOSE ANTONIO CANO VERDEJO va viure la brutalitat del Sistema Penitenciari fins a les seves últimes conseqüències:

Ell ja ens havia explicat que des que va tenir una baralla amb una "psicòloga" de la presó de IV Camins (Granollers), a principis del 2000, li tenien la mort jurada; doncs era l’esposa d’un directiu de presons que havia estat carceller. Els carcellers no perdonen qui es rebel.la. I així ho van demostrar els fets.

El trasllat a la presó de Brians (Martorell), i la possibilitat de sortir de permisos pintava bé fins que el mateix dia de sortir, amb la seva mare esperant-lo a la porta, varen gosar apallissar-lo i tancar-lo en aïllament. Qui ho va fer? Doncs els qui tenen el control a les presons; els carcellers, és clar! No ens agrada generalitzar però malauradament així són la majoria, i nosaltres només diem el que sabem.

Una de les carcelleres que tenia una mica de vergonya va advertir la mare de que no l’esperés, que no sortiria. I no va sortir mai més!

Va ser portat a la presó de Ponent (LLeida), i allà la cosa va empitjorar. Durant una llarguíssima vaga de fam el mateix subdirector mèdic el va agredir quan estava a l’Hospital de Lleida. Allà també va ser agredit pels Mossos d’Esquadra davant la seva mare i una companya. I això no són fets aïllats, sino que formen part d’una llarga llista d’agressions físiques i psicològiques a les que va ser sotmès constantment. Nosaltres en diem TORTURA!
Quan no varen poder amagar més aquesta escalada repressiva el varen portar a l’Hospital de Terrassa i d’allà a la presó Model de Barcelona. Aquí dins va ser tancat en aïllament total i va ser testimoni de l’estat en que varen portar als presos dispersats arrel del 2n Motí de IV Camins. Ell ja ens ho havia dit: "si mai em passa res no dubteu de qui són els responsables, em volen veure mort". I ho varen aconseguir! El JOSE ANTONIO era un lluitador i sempre va lluitar per la llibertat de viure! Mai deixarem que insultin la seva memòria!

No perdrem el temps en anomenar els responsables amb noms i cognoms, l’exemple del nostre company no és un cas aïllat. Però si volem identificar clarament l’arrel del problema: Aquest SISTEMA que deshumanitza les persones, que ens fa viure de forma antinatural, que crea monstres com les guerres, l’esclavatge, els estats, el capitalisme, el racisme, el feixisme, el masclisme, els polítics professionals, la policia, les presons, els carcellers, els botxins, la tortura legal, les cadenes perpètues, la pena de mort encoberta... . I mai deixarem de denunciar-lo a ell ni als seus partidaris, com mai deixarem de recordar els nostres companys assassinats i empresonats pel SISTEMA.

NO MÉS MORTS A LES PRESONS! NO MÉS PRESONS! LLIBERTAT!!!

------------------------------------------------------------------------------

JOSE ANTONIO CANO VERDEJO NO OLVIDAMOS!!!!
UNA MUERTE EN PRISIóN ES UN CRIMEN DE ESTADO!!!!

Fué el 17 de Junio del Fotut (Jodido) 2004 cuando nuestro compañero JOSE ANTONIO CANO VERDEJO fué asesinado en esta prisión Modelo de Barcelona. ELLOS DICEN SUICIDIO, NOSOTRAS ASESINATO!

Sí, el mismo año en que Barcelona se lució de gloria con el llamado "Forum de las culturas". Aquel "Forum" del cinismo, de la hipocresía i de la corrupción que, el entonces alcalde de Barcelona y ahora Ministro de Industria, se sacó de la manga ganándose el sobrenombre de Joan Clos Van Dam. Aquel año en que él y varios políticos corruptos partidarios de aquella megalomanía consumista fueron acusados de estafa por un tribunal de los Estados Unidos. En el que la participación del Tibet fué marginada por el juego sucio que el Ayuntamiento aceptó del imperialismo genocida Chino. Las numerosas protestas populares que levantó aquel "forum" fueron dúramente reprimidas, peró a pesar de su hipocresía algunos presos pudieron fugarse durante una salida que pretendía lavar la imagen del Sistema Penitenciario. Y un largo etcétera de hechos que nos llenaron la memoria de verguenza. Pero como personas sensibles con la realidad penitenciaria, hoy nos reunimos para recordar un hecho que nos sacudió en lo más profundo y que, como los anteriores, marcó un antes y un después en la vida de todas nosotras.

Aquel año nuestro compañero JOSE ANTONIO CANO VERDEJO vivió la brutalidad del Sistema Penitenciario hasta sus últimas consecuencias:

Él ya nos havía explicado que desde que tuvo una pelea con una psicóloga de la cárcel de IV Camins (Granollers), a principios de los 2000, se la tenian jurada; pués era la esposa de un directivo de Prisiones que havía sido carcelero. Los carceleros no perdonan a quien se rebela. I así lo demostraron los hechos.
El traslado a la cárcel de Brians (Martorell), y la posibilidad de salir de permisos pintaba bién hasta que el mismo día que debía salir, con su madre esperándole en la puerta, se atrevieron a apalizarlo y encerrarlo en aislamiento. Quien lo hizo? Pués los que tienen el control en las cárceles; los carceleros ¡Claro está! No nos gusta generalizar pero desgraciadamente así son la mayoría, y nosotras sólo decimos lo que sabemos.

Una de las carceleras que tenía un poco de vergüenza advirtió a la madre que no lo esperara, que no saldría. ¡Y no salió nunca más!

Fué llevado a la prisión de Ponent (Lleida), y allí la cosa empeoró. Durante una larguísima huelga de hambre el propio subdirector médico le agredió cuando estaba en el Hospital de Lleida. Allí también fué agredido por los Mossos d’Esquadra delante de su madre y de una compañera. Y esto no son hechos aislados, sinó que forman parte de una larga lista de agresiones físicas y psicológicas a las que fué sometido constantemente. ¡Nosotras lo llamamos TORTURA!
Cuando no pudieron ocultar más esta escalada represiva lo llevaron al Hospital de Terrassa y de allí a la cárcel Modelo de Barcelona. Aquí dentro fué encerrado en aislamiento total y fué testigo del estado en el que trajeron a los presos dispersados a raiz del 2º Motín de IV Camins. Él ya nos lo havía dicho: "si nunca me pasa nada no dudeis de quienes son los responsables, me quieren ver muerto". ¡Y lo consiguieron!
¡JOSE ANTONIO era un luchador y siempre luchó por la libertad de vivir! ¡Jamás dejaremos que insulten su memoria!

No perderemos el tiempo en mencionar a los responsables con nombres y apellidos, el ejemplo de nuestro compañero no es un caso aislado. Pero sí queremos identificar claramente la raiz del problema: Este SISTEMA que deshumaniza a las personas, que nos hace vivir de forma antinatural, que crea monstruos como las guerras, la eclavitud, los estados, el capitalismo, el racismo, el fascismo, el machismo, los políticos profesionales, la policía, las comisarias, los psiquiátricos, las cárceles, los carceleros, los verdugos, la tortura legal, las cadenas perpetuas, la pena demuerte encubierta... . Y nunca dejaremos de denunciarlo a él ni a sus partidarios, así como nunca dejaremos de recordar a nuestros compañeros asesinados y encarcelados por el SISTEMA.

NO MÁS MUERTES EN PRISIóN! NO MÁS PRISIONES! LIBERTAD!!!

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal