I la Diputació de Barcelona vora 3.700 euros per danys i perjudicis, arran de l'ocupació d'un immoble per part del Sindicat d'Habitatge de Cassoles. El judici se celebrarà el 29 d'abril, gairebé quatre anys després dels fets
Roda de premsa per reclamar la llibertat dels militants del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, detingudes el juliol de 2021.
Estaven ocupant un habitatge buit de la Diputació de Barcelona, al carrer Ferran Puig del barri El Putxet i el Farró, i han acabat amb una acusació d’intent de robatori amb força. Els fets van passar fa gairebé quatre anys, el 26 de juliol de 2021, quan diversos militants del Sindicat d’Habitatge de Cassoles havien accedit a un immoble per tal d’allotjar famílies sense llar. Segurament advertits per algun veí, els Mossos d’Esquadra van efectuar un desnonament sense ordre judicial i van detenir nou persones que afronten un judici el pròxim 29 d’abril. La Fiscalia demana vuit mesos de presó a cadascuna per intent de robatori amb força i la Diputació de Barcelona 3.771 euros en concepte de responsabilitat civil.
L’atestat policial reconeix que l’habitatge estava buit i relata que les acusades van ser sorpreses pels Mossos “sense que s’aconseguissin apoderar de res”, quan algunes ja havien accedit al vestíbul, “desencaixant una porta”, i intentaven superar la segona porta. En canvi, les militants denuncien que la policia va executar el desnonament d’una família en situació de vulnerabilitat. No hi havia ordre judicial i, per tant, es tractaria d’un desnonament “exprés”, que la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense supervisió de cap jutge quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat l’immoble no hi viu.
Per a l’Adrià, militant del Sindicat, la causa s’emmarca en la persecució que pateix des de fa anys el moviment per l’habitatge. “Dues setmanes abans de les detencions, en el plenari de districte, Albert Batlle –regidor de districte i tinent d’alcalde de seguretat– va dir que pertorbàvem l’ordre públic”, recorda Adrià. Recentment, Batlle ha avivat la polèmica en equiparar els sindicats per l’habitatge amb la delinqüència en una entrevista a El País. Així mateix, l’advocat de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, Carles Hurtado, es mostra disconforme amb els fets relatats a l’escrit d’acusació, nega rotundament que es pugui haver comès un delicte penal de robatori i demana la lliure absolució de totes les encausades.
Tot i que el pèrit judicial valora els desperfectes a les portes en 395 euros, la Diputació de Barcelona reclama 3.376,57 euros pels danys causats. La valoració econòmica inclou la mà d’obra per a la reparació dels desperfectes, la vigilància de l’immoble i la porta de seguretat.
El conegut com Les 9 de Cassoles no és l’únic procediment que haurà d’afrontar el moviment per l’habitatge les pròximes setmanes. El 23 d’abril també jutgen tres militants pel desallotjament del Bloc Forquilla de Canovelles i a partir del 9 de maig, 21 pel desallotjament del Bloc Llavors al barri del Poble-sec de Barcelona. En total, 33 persones seuran al banc dels acusats en tres causes diferents.
El grup de suport de Les 9 de Cassoles ha llançat una campanya de micromecenatge per poder assumir les despeses jurídiques i exigeixen l’absolució de les encausades.