Xirinacs condemnat a 2 anys de presó per l'Audiència 'Nacional?
El tribunal especial espanyol per a delictes polítics ha condemnat l’històric pacifista i independentista pel parlament del Fossar de les Moreres de l’Onze de Setembre de 2002, en què, parafrasejant les paraules de Gandhi respecte als lluitadors per la independència de l’Ãndia, Xirinacs afirmà que malgrat ser partidari de la no-violència, es declarava "amic dels qui lluitaven amb les armes per la llibertat del seu poble" i per tant es declarava "amic d’ETA" i afirmava que aquesta organització, a més, respectava uns límits en la seva lluita, al contrari que l’estat que practica la tortura.
En el judici, clarament polític, es permeté la declaració com a "testimonis" de personatges que ni tan sols havien sentit les declaracions, com diversos membres de grups ultres com AVT o familiars de policies morts en accions armades, que no tenien cap relació amb el cas i ni havien presenciat ni sentit el parlament, però que es declararen "molt ofesos".
El jutge, finalment, condemnà al veterà independentista a 2 anys de presó, que no haurà de complir per ser una pena menor. El judici s'havia fet amb l’acusat "en rebel.lia" en negar-se aquest a traslladar-se a Madrid. Una condemna que torna a posar sobre la taula el caràcter antidemocràtic de la justícia espanyola i la seva obsessió en la persecució d’idees polítiques, especialment d’aquelles que qüestionen la unitat de l’estat imposada per la forca.
Lluís Maria Xirinacs, escollit senador en les primeres eleccions per Barcelona com a independent, és conegut pel seu llarg historial de defensa de les llibertats catalanes, ja destacà pel seu compromís antifranquista que el dugué a patir la repressió i la presó, i més tard, durant la reforma del franquisme a fer diverses vagues de fam i assegudes davant la presó model de Barcelona reivindicant l’Amnistia. Més tard, fou molt crític amb els partits catalans per la seva acceptació de la reforma del franquisme i del marc polític sorgit d’aquesta, i continuà la seva militància independentista, comprometent-se amb diferents projectes ja desapareguts com el BEAN i l’Assemblea per l’Autodeterminació, o més darrerament, creant l’Assemblea dels Països Catalans.