Intervenció del PAS sobre la commemoració dels 25 anys d'ajuntaments democrátics

x PAS Cerdanyola / Comissió Municipal

El PAS hem decidit renunciar a presentar-nos a aquesta commemoració i no sumar-nos a la declaració institucional que el Govern d’ICV-EUiA-CIU-ERC ha proposat a aquest efecte. Però volem deixar molt clars quins han estat els motius que ens han portat a prendre aquesta postura.

En primer lloc, volem deixar palès que el fet de negar-nos a participar al Ple i a l"acte que s"ha organitzat no pretén ser una manca de reconeixement cap a les persones que han estat treballant dins i fora dels ajuntaments al llarg d’aquests 25 anys.

Creiem, d’una banda, que un Ple ha de ser un instrument de treball de l"Ajuntament, i no un espai que es dediqui exclusivament a una commemoració institucional que molt bé podria haver-se encabit com un punt més de l"ordre del dia de qualsevol Ple ordinari (i sense necessitat d’incrementar la despesa municipal).

Per altra banda, la nostra crítica, repetim, no és cap als ciutadans i ciutadanes que han participat en la política municipal des de molts fronts, sinó cap als Ajuntaments com a tals; cap a una institució que té un gran potencial per la seva proximitat amb les persones però que sovint l"han gestionat d’una forma deficient i, massa cops, interessada.

Amb l"arribada dels ajuntaments democràtics van canviar moltes coses, és ben cert. Aquests nous ajuntaments van ser un important fre per a la corrupció que havia afavorit el Règim franquista; molta gent els engegà amb il.lusió i plena esperances, idees fresques i ganes de convertir-los en el que nosaltres creiem que haurien de ser els Ajuntaments: una eina més al servei del poble.

Moltes persones amb noms i cognoms van fer propostes innovadores per tal que l"Ajuntament fos proper als ciutadans i ciutadanes, obrint espais per al treball social i des de la base, però al cap de poc temps les coses van tornar a canviar...

Ben aviat, aquesta institució es tancà sobre sí mateixa, deixant de banda les alternatives ciutadanes que no encaixaven dins la seva estructura; una estructura cada cop més burocratitzada, a la mida d’uns nous agents que van fer de la política la seva professió i la seva manera de vida.

Aquesta nova classe política ha fixat i perpetuat un sistema representatiu que ha exclòs sistemàticament i progressiva la participació ciutadana de base, perquè a partir d’un cert moment els "polítics" s"han dedicat a fer i a viure de la política, mentre que als ciutadans i ciutadanes se"ns ha tractat com a mers consumidors de partits polítics, és a dir, el nostre paper ha passat a ser el de votar cada quatre anys i callar la resta del temps.

Els Ajuntaments, com la resta d’institucions polítiques actuals, ni compten amb nosaltres ni afavoreixen la nostra presència ni la nostra veu. Al contrari, als ciutadans i ciutadanes se"ns ha marginat quan les nostres reivindicacions no passaven per uns canals altament burocratitzats i excloents, arribant, alguns cops, a criminalitzar les veus dissidents. Aquells ajuntaments que havien de ser l"espai de les complicitats, un fórmula més d’organització entre veïns i veïnes, una orella i una veu amiga, han esdevingut massa cops una eina per neutralitzar la contestació i les alternatives.

La institucionalització i la burocratització dels ajuntaments han servit sovint per "menjar-se" el teixit social, però en massa ocasions també, la política dels Ajuntaments (política que fan persones concretes) ha afavorit el clientelisme, l"amiguisme, l"especulació amb els terrenys municipals, la manca de promoció i reconeixement de la cultura popular, i un llarg etcètera de greuges que no podem ni hem d’oblidar i dels quals a Cerdanyola en tenim escandalosos exemples.

Però hi ha altres maneres de fer les coses quan es vol, la mostra en són els Ajuntaments que amb el temps han engegat noves formes de treballar de costat de les entitats i de les propostes populars. Els Ajuntaments poden ser una eina útil per a la gent que volem treballar pel nostre poble, sempre que no oblidem que només són això, una eina, i no l"únic ni necessàriament el millor mitjà per fer-ho. Els Ajuntaments, en la mesura que són la institució més propera als ciutadans i ciutadanes, també poden ser un espai a ocupar i des del qual impulsar la revolta, tal i com creien que podrien fer altres veïns i veïnes ara fa 25 anys. Avui, hem de mirar enrera i aprendre del que va succeir, i el que s"esdevingué no van ser tot flors i violes!

Per tot això, creiem que l"agraïment s"hauria de fer extensiu a tots aquells i aquelles que han treballat i continuen treballant pel poble a través de les entitats i fora d’elles, sense fer-ne d’això la seva font d’ingressos. Amb això, des del PAS no pretenem menysprear ningú, però tampoc estem disposats ni disposades a reconèixer la feina de certes persones i d’una institució que creiem que no es mereixen, precisament, un oda popular....