Presentació de la coordinadora de ràdios lliures de Catalunya

Manifest: Què son les ràdios lliures?

Ràdios lliures (què són).- Iniciatives de comunicació populars, autònomes, no professionals, obertes i autogestionades de forma assembleària, que busquen la llibertat activa en la comunicació i la difusió de continguts lliures, com a instrument de lluita contra el sexisme, la xenofòbia i d’altres comportaments contraris a la llibertat.

Llibertat d’emissió.- Com a mitjans lliures no seguim ni seguirem pautes imposades externament, ni cap normativa que tingui en compte el nostre caràcter popular, així com les nostres necessitats i objectius.

Lliures d’injerències.- Un mitjà lliure ho és en la forma d’organitzar-se i perquè és aliè a qualsevol injerència partidista, institucional, religiosa o mercantil i no és assimilable a un mitjà comercial, guiat per un afany mercantil.

Llibertat d’accés als recursos tecnològics.- Per raons històriques, els mitjans lliures no poden ser sotmesos a un procés competitiu per a l’obtenció d’acreditació per emetre.

Llibertat de difusió de continguts.- Un mitjà lliure és un mitjà de promocionar la cultura popular. No accepta imposicions respecte de l’emissió de continguts ni el pagament de taxes per la difusió de la cultura.

Llibertat d’elecció de mitjans tècnics.- Els mitjans lliures no poden ser objecte de limitacions tècniques respecte de l’ús de tecnologia, el seu abast o les seves característiques inclosa la potència d’emissió o l’àmbit de cobertura.

Llibertat d’ús del dial.- Els mitjans lliures han de poder accedir lliurement al dial o d’altres recursos tècnics, sense discriminació respecte d’altres mitjans públics o privats. Un repartiment raonable hauria d’obeir a la partició igual (1/3 del dial per mitjans públics, 1/3 per mitjans privats, 1/3 per mitjans populars), tot i que una lògica ideal hauria de fer prevaldre la cultura popular sobre les iniciatives mercantils.

Finançament.- Un mitjà lliure es financia amb les aportacions dels seus participants i es gestiona de forma col·lectiva i assembleària. Qualsevol mesura de finançament que no sigui transparent, objectiva i incondicional ha de ser rebutjada.

Participació.- Els mitjans lliures han de ser consultades i tingudes en compte en el marc de processos polítics i administratius que incideixin sobre les seves activitats i, en el seu cas, sobre la regulació del dial.

Autodefensa.- Els mitjans lliures són fruit de les necessitats comunicatives i a tal efecte, busquen l’articulació d’una comunitat activa. Els atacs contra la llibertat d’emissió passats, presents i futurs han estat i seran objecte de resposta col·lectiva i popular.

Manaments de les ràdios lliures

I. La ràdio lliure és un projecte de comunicació activa antiautoritari, autònom i autogestionat (no obeiràs).

II. Una ràdio lliure no obeirà els dictats de poders externs, públics o privats i realitza una comunicació lliure (no et sometràs).

III. Una ràdio lliure no demana permís per existir, ni als partits polítics, ni a les confessions religioses, ni als patrons (no demanaràs permís).

IV. Una ràdio lliure no manllevarà el seu passat de lluita competint amb d’altres projectes per obtenir una autorització governativa (no vendràs el teu germà).

V. Les ràdios lliures difonen la cultura lliurement, sense pagament de quotes o taxes d’explotació industrial (no t’expoliaran).

VI. Les ràdios lliures emetran al dial amb igual de condicions amb d’altres mitjans, quant a tecnologia a usar, àmbit de cobertura o potència (no seràs menys).

VII. Les ràdios lliures s’autogestionen amb aportacions dels seus socis i no dependran de finançament públic condicionat a l’obediència o la censura (no mendicaràs).

VIII. Les ràdios lliures han d’esser tingudes en compte en la gestió col·lectiva dels recursos d’emissió (Et faràs sentir).

IX. Les ràdios lliures defensen col·lectivament la seva llibertat d’emissió (no et deixaràs trepitjar).

X. Les ràdios lliures no permeten la censura interna o externa (no ens callaran).