Valoració de les eleccions al Parlament del Principat del M.D.T

-Valorem positivament el retrocés electoral dels dos partits que fins ara havien monopolitzat la política parlamentària al Principat. Ni tan sols les multimilionàries campanyes publicitàries els han salvat el seu monopoli. Els electors han castigat el nul contingut social i nacional de les seves propostes i unes formes de fer política intrínsecament corruptes i oportunistes.

-Constatem el fracàs del PSC, i en particular del seu co-líder Pasqual Maragall, en el seu intent de voler presentar-se com a alternativa catalana de progrés. L’escàs contingut transformador dels seus plantejaments i el seu mal dissimulat espanyolisme, evidenciat pels seus amos del PSOE, han acabat amb les seves possibilitats d’esdevenir una alternativa al pujolisme.

-Ens preocupa la consolidació d’una bossa de vot dretà i ultraespanyolista a mans del PP, bossa que ens temem s'anirà engrandint a costa de les desercions de les files del PSOE. Aquest partit ha estat un dels màxims promotors del quintacolumnisme espanyol a Catalunya i ara en rep les conseqüències, quan alguns dels qui creia haver ensinistrat i tenir controlats opten per les formes més virulentes d’espanyolisme i populisme, representades pel PP.

-Considerem l’augment de vots per a les forces de l’esquerra nacional (ERC i ICV-EUiA) un reflex dels avencos en la presa de consciència social i nacional del nostre poble davant les agressions de l’espanyolisme, les polítiques liberals de CiU i el PP i de l’imperialisme nord-americà, avencos que ja s'havia manifestat a les grans mobilitzacions que hi ha hagut en els dos darrers anys i a les passades eleccions municipals.

-Constatem que tot i que l’avenc d’aquestes dues forces ha vingut donat en bona part pels factors conjunturals que acabem d’esmentar, també s'ha vist reforcat per la manca d’un referent polític propi de l’Esquerra Independentista. Sens dubte, una part gens menyspreable de la nostra base social ha decidit votar i, un cop més, no ha pogut fer-ho per una opció que representés amb claredat i fermesa els nostres plantejaments polítics. Cal remarcar, però, que una altra part d’aquesta base social ha optat per l’abstenció, fet que no cal menystenir en les nostres anàlisis.

-Caldrà veure si aquestes dues forces (especialment ERC) sabran usar adequadament l’augment de la consciència nacional i social dels darrers anys o simplement el faran servir com a moneda de canvi d’uns pactes de dubtosa eficàcia per a l’alliberament del nostre poble. En aquest sentit, el posicionament d’aquestes organitzacions davant el projecte de Constitució europea esdevindrà un test definitiu, ja que qualsevol posicionament que no sigui el vot negatiu entrarà en contradicció amb l’actual nivell de consciència nacional i social del nostre poble.

-Passi el que passi, considerem que els resultats d’aquestes eleccions poden obrir un nou escenari polític al Principat, el qual haurà de ser objecte d’una anàlisi rigorosa per part de l’Esquerra Independentista, ja que caldrà definir les nostres línies d’intervenció política en funció d’aquesta nova i complexa realitat.

Per tots aquests motius, ens refermem en la doble necessitat de concentrar els nostres esforcos en:

-La construcció d’un referent de masses que ens permeti intervenir amb veu pròpia en el terreny institucional, que ens doni projecció pública, tot evitant que les opcions reformistes capitalitzin el nostre treball en les lluites i moviments socials i populars.

-La construcció d’una direcció política de l’Esquerra Independentista, ja que sense capacitat d’anàlisi, reflexió, planificació i coordinació de les diferents tasques, difícilment podrem intervenir d’una manera significativa en la realitat social i política de la nostra nació.

Països Catalans, 21 de novembre de 2003